Agustí Vilar

 

PRESENTACIÓ

La identitat d’una gent creix en la perseverança dels seus bons propòsits. Els amics de les roses pretenen poc amb una ambició majúscula. El tema és simple i alhora ningú se’n convenç prou. Les eixides, els vivers o els racons més íntims dels nostres veïns, han cultivat aquestes flors. En el meu cas, el seu premi és l’aroma. En la majoria dels casos, hi ha un somriure en veure-les com esclaten. Si alguna vegada, la nostra ciutat s’ha sentit universal, ho devem a la feina de Pere Dot amb aquestes sublims formes vegetals. Particularment, en la meva quotidiana existència pel rodal, la identitat va retrocedint. Un cas, evident i dolorós, és la pinassa de les nostres pinedes. Cada dia se’n cremen menys quan la tardor afalcona les nostres passes. Senzillament, els pins desapareixen. Les roses també. A poc a poc, la vida urbana vulgaritza i uniformitza les ciutats. Encara més si parlem d’una zona metropolitana, la degradació de la qual continua implacable. Però, l’esforç, la perseverança fan plegades la memòria. Depèn més de nosaltres, més que no pas d’altres circumstàncies, que el paisatge, encara sapiguem reconèixer-lo. De fet, aquesta és la feina dels Amics de les Roses. Al capdavall, la bellesa, tard o d’hora, no deixa de ser una devoció.