Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘poetes catalans’ Category

Pavelló 1 ,   FLORS MÁS LLUÍ

XÀFEC. enr 2013 jgu

Xàfec

Gotes, gotes, pluja espessa;

jocs de boire als fanals;

ball de fulles dalt dels arbres;

Xip-xap de peus als aiguals…

Sento la roba mullada;

els cabells, regalimant

fils d’aigua sobre les galtes,

talment com si anés plorant.

Res de plors, que tot és gresca!

No hi ha llàgrimes ni dol!

Són entremeliadures

de les vacances del sol.

Joana Raspall

           

Pavelló 2,   MARTA MAJÓ FLORS

BOMBOLLES I PAPALLONES.

BOMBOLLES I PAPALLONES.

 

BOMBOLLES

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!

LA PAPALLONA

Si ve una papallona
jo no l’agafaré
que voli, que voli
al cel s’hi està més bé.

Les flors com cada dia
voldran fer-li un petó.
Que hi vagi, que hi vagi
que l’ompliran d’olor

Joana Raspall

 

 

Pavelló 3 ,  AMICS D E LES ROSES  

ROSES, ENR, 2013, JGU                                                         

     ROSES

Al llit tinc llençols

estampats de roses;

roses mentideres

que no fan olor.

M’adormo evocant

belles primaveres

i els somnis se m’omplen

de llum i color.

                                    Joana Raspall

Pavelló 4 , FLORS SENKA

 RAMS, ENR2013,   

RAMS

M’agraden els rams de flors barrejades

on no predominen classe ni color,

perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,

branques o floretes sense cap olor.

Senzilles, discretes, no són vanitoses;

sense elles no fóra el ram tan polit;

omplen les mancances, completen les formes,

sostenen les tiges que s’han afeblit;

fan reposar els ulls de magnificències

com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,

són com el socors de la terra mare

que sosté la vida al mateix nivell.

Branques o floretes d’un matoll o d’arbre

fan com si no hi fossin, però sort que hi són,

ben fermes i útils, per donar equilibri

a les riques toies que són com un món.

                                           Joana Raspall

Sala dels Vanos , ROSA VALLS FORMACIÓ

LA ROSA , ENR2013, JGU 

LA ROSA

La rosa

té un batec de cosa viva

que forma part

del nostre propi alè,

i quan l’abril

encara no ens arriba

ens enyorem,

i no sabem per què.

                                Joana Raspall

 

Sala dels vents, ROSA VALLS FORMACIÓ

 PRIMAVERA, ENR2013, JGU

PRIMAVERA

L’aire passa de puntetes

sobre el cor fresc del jardí.

La tarda és daurada I dolça.

Quina pau, entre les roses!

Quina inquietud, en mi!

                    Joana Raspall

Saló dels Àustria,  ROSA VALLS FORMACIÓ

PAUSA,  ENR2013, JGU

PAUSA

Cor meu, reposa,

I deixa que el silenci

Als sentits torni

El nom de cada cosa.

Vull dir “rosa” a la rosa.

                                Joana Raspall

Escala terrassa de la fontEndreça ,  ENR2013, JGU

Endreça

Als nois i noies amics

Pujaré al cel blau

a collir paraules

per una escaleta

tallada en el vent.

És, cada graó,

un manyoc de boira;

a cada replà

hi brilla un estel.

Els cants dels ocells

hi fan de barana;

aromes de flors

hi posen dosser.

Espereu-me a baix:

tornaré amb les mans

curulles de somnis,

i us els donaré.

                             Joana Raspall

Pavelló de concursos.

El brollador ,  ENR2013, JGU

EL BROLLADOR

En un màgic jardí

hi ha un brollador que parla.

Cada gota sap dir

a qui vol escoltar-la

la més dolça paraula

que mai s’hagi sentit.

Quins diàlegs entaula

al jardí, cada nit!

Quan veu plorar un estel

o una flor, amb rondalles

fa que somrigui el cel

i acabin les ploralles.

Un rossinyol no gosa

parlar-li; fascinat,

refila amb veu comosa

prop del llot argentat;

voldria dir amoretes

i només sap cantar!

On troben, els poetes,

els mots d’enamorar?

El brollador rumia…

no sap cap mot tan bell,

tan ple de poesia,

com el cant de l’ocell!

                       Joana Raspall

Anuncis

Read Full Post »

joana marianao. 2012 JGU IMG_1992

La rosa

Per fer duradora la gràcia al
jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara es desclosa
mai més pot florir.

Joana Raspall

                                                                                                                               

Read Full Post »

 

Rosa Leveroni
Rosa Leveroni

Voldria que el perfum de blanca rosa
Ofegués la luxúria d’aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l’amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara, i l’aquietament de tot anhel.

ROSA LEVERONI

Read Full Post »