Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘poetes santfeliuencs’ Category

Pavelló 1 ,   FLORS MÁS LLUÍ

XÀFEC. enr 2013 jgu

Xàfec

Gotes, gotes, pluja espessa;

jocs de boire als fanals;

ball de fulles dalt dels arbres;

Xip-xap de peus als aiguals…

Sento la roba mullada;

els cabells, regalimant

fils d’aigua sobre les galtes,

talment com si anés plorant.

Res de plors, que tot és gresca!

No hi ha llàgrimes ni dol!

Són entremeliadures

de les vacances del sol.

Joana Raspall

           

Pavelló 2,   MARTA MAJÓ FLORS

BOMBOLLES I PAPALLONES.

BOMBOLLES I PAPALLONES.

 

BOMBOLLES

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!

LA PAPALLONA

Si ve una papallona
jo no l’agafaré
que voli, que voli
al cel s’hi està més bé.

Les flors com cada dia
voldran fer-li un petó.
Que hi vagi, que hi vagi
que l’ompliran d’olor

Joana Raspall

 

 

Pavelló 3 ,  AMICS D E LES ROSES  

ROSES, ENR, 2013, JGU                                                         

     ROSES

Al llit tinc llençols

estampats de roses;

roses mentideres

que no fan olor.

M’adormo evocant

belles primaveres

i els somnis se m’omplen

de llum i color.

                                    Joana Raspall

Pavelló 4 , FLORS SENKA

 RAMS, ENR2013,   

RAMS

M’agraden els rams de flors barrejades

on no predominen classe ni color,

perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,

branques o floretes sense cap olor.

Senzilles, discretes, no són vanitoses;

sense elles no fóra el ram tan polit;

omplen les mancances, completen les formes,

sostenen les tiges que s’han afeblit;

fan reposar els ulls de magnificències

com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,

són com el socors de la terra mare

que sosté la vida al mateix nivell.

Branques o floretes d’un matoll o d’arbre

fan com si no hi fossin, però sort que hi són,

ben fermes i útils, per donar equilibri

a les riques toies que són com un món.

                                           Joana Raspall

Sala dels Vanos , ROSA VALLS FORMACIÓ

LA ROSA , ENR2013, JGU 

LA ROSA

La rosa

té un batec de cosa viva

que forma part

del nostre propi alè,

i quan l’abril

encara no ens arriba

ens enyorem,

i no sabem per què.

                                Joana Raspall

 

Sala dels vents, ROSA VALLS FORMACIÓ

 PRIMAVERA, ENR2013, JGU

PRIMAVERA

L’aire passa de puntetes

sobre el cor fresc del jardí.

La tarda és daurada I dolça.

Quina pau, entre les roses!

Quina inquietud, en mi!

                    Joana Raspall

Saló dels Àustria,  ROSA VALLS FORMACIÓ

PAUSA,  ENR2013, JGU

PAUSA

Cor meu, reposa,

I deixa que el silenci

Als sentits torni

El nom de cada cosa.

Vull dir “rosa” a la rosa.

                                Joana Raspall

Escala terrassa de la fontEndreça ,  ENR2013, JGU

Endreça

Als nois i noies amics

Pujaré al cel blau

a collir paraules

per una escaleta

tallada en el vent.

És, cada graó,

un manyoc de boira;

a cada replà

hi brilla un estel.

Els cants dels ocells

hi fan de barana;

aromes de flors

hi posen dosser.

Espereu-me a baix:

tornaré amb les mans

curulles de somnis,

i us els donaré.

                             Joana Raspall

Pavelló de concursos.

El brollador ,  ENR2013, JGU

EL BROLLADOR

En un màgic jardí

hi ha un brollador que parla.

Cada gota sap dir

a qui vol escoltar-la

la més dolça paraula

que mai s’hagi sentit.

Quins diàlegs entaula

al jardí, cada nit!

Quan veu plorar un estel

o una flor, amb rondalles

fa que somrigui el cel

i acabin les ploralles.

Un rossinyol no gosa

parlar-li; fascinat,

refila amb veu comosa

prop del llot argentat;

voldria dir amoretes

i només sap cantar!

On troben, els poetes,

els mots d’enamorar?

El brollador rumia…

no sap cap mot tan bell,

tan ple de poesia,

com el cant de l’ocell!

                       Joana Raspall

Read Full Post »

joana marianao. 2012 JGU IMG_1992

La rosa

Per fer duradora la gràcia al
jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara es desclosa
mai més pot florir.

Joana Raspall

                                                                                                                               

Read Full Post »

Cinc aforismes de cent, i van quaranta

 

36-. Si un somni convida somriures, llavors flamegen pètals als vostres llavis. Així comencen enamoraments per si algú se’n recorda.

37-. Em meravella saber que la ciutat de les Roses ha esdevingut el xiste de la ciutat dels capullos. Per cert, la vulgaritat ha fet fortuna.

 38-. Roseristes ja no en queden. Però, de carnisseres Déu-n’hi-do. Les millor guarneixen els seus mostradors amb pitxers de roses quan esclaten primaveres. Amb tot no milloren ofertes per la vedella.

 39-. Els carrers amb eixides es perden. Però encara testimonien la força de les roses Dot. Detecto aquestes eixides quan arriba la primavera. Les seves aromes no m’enganyen mai. Així, doncs, els símbols també són paisatges que perseveren.

40-. El pessimisme i la mala bava de Mercè Rodoreda mai no m’han enutjat. Expliquen la seva passió per la vida i com aquesta no té cap sentit si no hi ha amor. Allà on es relaciona amb roses, es retrata.

Read Full Post »

Cinc aforismes de cent, i van trenta cinc

Rosa GALATY, S. Dot, 1978

31-. Me’n malfio de les roses taronges. Indiquen luxúries solitàries, elegàncies que no salpiquen ningú

 32-. El bonic convenient sempre atrapa el color rosa. Com és que aquesta història no passa entre les roses d’aquesta pigmentació?

 33-. Les roses verdes ja no les he vistes. Tot just me les assenyalen, ja no saben explicar-me-les. En unes altres paraules, qui no creu en el seu ofici, no troba mai paraules adequades.

 34-. Les roses blanques són pures perquè no flairen.

35-. Si teniu una son d’embriacs, demaneu un coixí de pètals. Potser així suavitzeu la vostra embranzida.

Read Full Post »

Cinc aforismes de cent, i van vint-i-cinc

Parc Torreblanca

21-. Empipa quan imitem el dia de la rosa.

 22-. El tacte escolta, el gust ensuma, el nas veu, l’orella tasta i les roses atrapen. Aneu amb compte entre deformacions de disques.

 23-. Els desodorants augmenten soledats. Per tant, els cossos han d’acostumar-se a l’alquímia dels jardins.

 24-. A hores d’ara, ni tan sols els poetes es posen una rosa al trau. Hi ha excepcions llegendàries. Per exemple, el dandisme ensucrat d’en Carner, l’abundant pilositat de Ventura i Gassol o l’inoblidable corbatí d’en Folch i Torres.

 25-. Els detalls estimulen els compromisos. Que jo sàpiga, tothom distingeix la roja frescor d’una síndria d’una rosa color de sang vellutada. Així, doncs, no totes  les pureses dels colors menen cap a la simplicitat.

Read Full Post »

cinc aforismes de cent, i van quinze

11-. Enamorats i amants busquen la llum de les roses naturals, aquesta innocència que tant costa retrobar. En canvi,  els qui estimen sense la companyia que frisen, no troben aquesta llum. Vet aquí perquè s’amaguen en la fosca de les roses roges.

roses vermelles

  12-. Només s’estima la puresa quan sadolla la impuresa. O senzillament quan fastigueja. Ara bé, les roses blanques de Ronsard expliquen sempre cortesies, no pas sinceritats. En unes altres paraules, la gent gran quan estima, tasta tothora fragilitats.

13-. De vegades mastego fulles de roses. Deixen en la boca una frescor amarga com la xocolata creant un desig. 

14-. Quan Alfons XIII concedeix el títol de ciutat al nostre rodal, les roses en tenen bastant la culpa. Llavors Pere Dot és al cim de la seva tasca creadora. En canvi, crec sincerament, que mai no hem estat una ciutat perquè falten bandades de floristes.

15-. La vida sempre ronda floristeries, no pas joieries. Vet aquí per què hi ha garses al meu poble. 

Read Full Post »

La lascívia de les roses grogues ens avergonyeix

cinc aforismes, i son deu de cent.

6-. La lascívia de les roses grogues ens avergonyeix. Vet aquí la seva feina.

7-. La carn vol la carn, va dir matusserament Ausiàs March. El poeta no mira prim quan el devora la passió. En canvi les roses volen primaveres. Els qui es creuen que això és un desig,  s’equivoquen.

8-. La feina de les flors és la germinació, no pas la contemplació. Qui millor ho saben, son les persones cegues.?

9-. El matís del vermell i el porpra d’una rosa és la intensitat amb què una persona s’hi capfica. Fins i tot en les preferències i gustos més inconscients, el color sovint delata els nostres estats d’ànim. Així totes les explosions del roig expliquen com vivim en la intimitat.

10-. Les roses naturals, grasses i agira-solades del mestre Dot sovint enutgen per la seva proporció. Però tenen una virtut que la resta de les roses del planeta no ostenten. És a dir, ningú no treballa l’ardor dels seus perfums com el nostre santfeliuenc universal.

Read Full Post »

Older Posts »