Sota l’arbreda dels pins, sento espines
Però, busco amb afany, càlides roses
Entre les ombres d’aquesta pinassa.
Fa dies que, dedins meu, grans fogueres
Del meu desig, abrusen aquest cel
On les meves mirades senten garses.
La gent d’aquest rodal, amb ulls de garses,
Canten tothora sagetes i espines,
Per places i avingudes sense cel,
Ni pietat fan per les nostres roses.
Amb tot, díscol i amarg, encenc fogueres
Perquè fumegi menuda pinassa.
Al meu jardí, catifes de pinassa,
Sotgen murmuris de fètides garses
I, amb muntanyes de fulles, faig fogueres
On cremo fel, invectives i espines.
Però, guardo el rodal, on velles roses
Esperen taciturnes, el meu cel.
Roses de paper, poesia 