Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

 

Per a Joana Raspall,

Sota l’arbreda dels pins, sento espines

Però, busco  amb afany, càlides roses

Entre les ombres d’aquesta pinassa.

Fa dies que, dedins meu, grans fogueres

Del meu desig, abrusen aquest cel

On les meves mirades senten garses.

 

La gent d’aquest rodal, amb ulls de garses,

Canten tothora sagetes i espines,

Per places i avingudes sense cel,

Ni pietat fan per les nostres roses.

Amb tot, díscol i amarg, encenc fogueres

Perquè fumegi menuda pinassa.

 

Al meu jardí, catifes de pinassa,

Sotgen murmuris de fètides garses

I, amb muntanyes de fulles, faig fogueres

On cremo fel, invectives i espines.

Però, guardo el rodal, on velles roses

Esperen taciturnes, el meu cel.

 

Tot i que no puc tastar aquest cel,

Sí que trepitjo sentors de pinassa, 

  En tardorals tertúlies de roses

I, entre xiscles i esgarips prou garses,

A poc a poc, plego àvides espines

On el temps, fa rialles i fogueres.

 

En acabar l’estiu, tornen fogueres

mentre cauen les fulles, sota un cel

Molt prim,i crema funestes espines

 Enmig d’una tendríssima pinassa

I Espetecs d’ales que rondinen garses,

 Buscant frenètiques, furtives roses.

 

Sento que som la ciutat de les Roses,

No solament, vanitat de fogueres

Enmig de furiosos becs de garses

Quan, primavera endins, enlluerna el cel

  I les meves passeres fan pinassa

Perquè l’oblit llenci llargues espines.

 

Un tou de cel perfila prou pinassa

Vora garses que esperen grans fogueres,

On breus espines, granen fondes roses.  

Read Full Post »

Cinc aforismes de cent, i van trenta

26-. Pere Dot va intoxicar les meves àvies amb les seves creacions més grasses i pèrfides. Totes van perfumar els seus patis amb l’ardor dels seus aromes. Però cap va adelitar-se entre rosers. L’una va estimar fins la bogeria els cactus. L’altra sempre va arrufar el nas amb els seus geranis més escanyolits. Ara bé, la més ferrenya de totes amb la seva tendresa va plantar lliris entre tomaqueres.

27-. Ahir eren aixetes i roses. Avui, qui raspalla identitats que aglevin? Amb franquesa, la garsa no vesteix gaire. Encara més, insisteixo, la sinceritat no és el nostre for.

28-. Un jardí abandonat és una analogia perfecta on les coses no milloren.

29-. Les espines existeixen quan fan el seu fet. Les roses, també.

30-. Una rosa lila convida capvespres. Explica el temps que no visc.

 

Read Full Post »