Feeds:
Entrades
Comentaris

La lascívia de les roses grogues ens avergonyeix

cinc aforismes, i son deu de cent.

6-. La lascívia de les roses grogues ens avergonyeix. Vet aquí la seva feina.

7-. La carn vol la carn, va dir matusserament Ausiàs March. El poeta no mira prim quan el devora la passió. En canvi les roses volen primaveres. Els qui es creuen que això és un desig,  s’equivoquen.

8-. La feina de les flors és la germinació, no pas la contemplació. Qui millor ho saben, son les persones cegues.?

9-. El matís del vermell i el porpra d’una rosa és la intensitat amb què una persona s’hi capfica. Fins i tot en les preferències i gustos més inconscients, el color sovint delata els nostres estats d’ànim. Així totes les explosions del roig expliquen com vivim en la intimitat.

10-. Les roses naturals, grasses i agira-solades del mestre Dot sovint enutgen per la seva proporció. Però tenen una virtut que la resta de les roses del planeta no ostenten. És a dir, ningú no treballa l’ardor dels seus perfums com el nostre santfeliuenc universal.

Una rosa?

Poca cosa.

Si voleu, una flor més

que ha deixat de ser poncella,

obre el calze, s’ esbadella,

i és desfullarà després.

Una rosa!

Poca cosa?

Potser si… parlant en prosa.

 Martí Dot

sobre el poema

No coneixem la data del poema, que hem tret del primer recull de la seva obra poètica  publicada pòstumament a l’abril de 1973.

Pensem que en aquest poema Martí Dot, expressa amb un joc de paraules i   d’interrogants, la importància de la rosa, que va més enllà de la prosa per poder copsar-ne el seu autèntic sentit i valor. Sense esmentar-ho l’autor es refereix a la poesia, a la mirada del poeta, que pot veure i sentir en la rosa, moltes altres coses,  més enllà  de la descripció física, de l’itinerari existencial “d’una flor més”. La rosa és  per als poetes el símbol de la bellesa,  de l’amor, de la contemplació, del valor etern d’allò que és efímer…. Al final el poeta exclama i es pregunta:  “Una rosa!/Poca cosa?/Potser si….parlant en prosa””.  L’àmbit per descriure i cantar la rosa, i aprendre’n els seus autèntics valors,  correspon als dominis de la poesia.

llegir més: MartÍ Dot i Parellada

...i és desfullarà després.

...i és desfullarà després.

 

 

Rosa Leveroni
Rosa Leveroni

Voldria que el perfum de blanca rosa
Ofegués la luxúria d’aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l’amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara, i l’aquietament de tot anhel.

ROSA LEVERONI

una rosa, poca cosa

una rosa, poca cosa

Una rosa,
poca cosa.
Potser sí,
Parlant en prosa.

Martí Dot

cinc aforismes de cent

1-. El nom de la flor m’encén. Quan l’anomeno, m’assossego. Pero pocs escuren el seu entorn.

2-. Al capdavall, les roses blanques sempre inauguren.

3-. Tinc el privilegi d’haver vist la rosa blava d’en Pere Dot. Així s’explica la meva gent. Sovint,inhòspita, de vegades, sorprenent. Queda la seva porfídia i la seva tenacitat.

4-. Les roses per ser perfectes, només cal que siguin comestibles. Aquí Pla patina deliciosament. El meu rodal encara fa uns bròquils i unes prunes que anuncien el Paradís.

5-. Les roses porpra intensifiquen devocions. Tot i així la sensualitat empetiteix belleses. Indiscutiblement, tots els matisos del vermell plantegen sinceritats que batallen passions.